"El prodigi de la primavera
El món neix de bell nou cada primavera. S'allarguen els dies, creixen els rius, augmenta l'energia. Per les arrels s'alça majestuosament l'aigua del subsòl en forma de saba, riu vertical que irrigarà les cèl·lules de la planta. Milions de litres d'aigua s'incorporen a les innombrables fulles que broten. Amb l'escalfor, una part d'aquesta aigua s'evapora i continua ascendint, per acabar convertida en núvol. Després tornarà a la terra com a gota de pluja. Tones de vida pugen del subsòl, s'enfilen per tiges i troncs, esdevenen fulles -ulls que beuen llum- i esclaten en flors i fruits, olors i colors.
Thoreau, impulsor de la consciència ecològica a l'Amèrica del Nord, deia que la primavera és «una experiència d'immortalitat». No té quelcom de prodigiós i primordial? Ramon Llull escriu prima vera —prima perquè és primerenca (el seu caràcter primordial és també evident en el francès printempts i en l'alemany Frühling). «Digues: no et sents la primavera a les entranyes?», pregunta Joan Maragall. «Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera», escriu Pablo Neruda".
************************
Aquest fragment pertany a l'última obra del Dr. Jordi Pigem, Intel·ligència vital. És doctor en Filosofia i ha estat professor del Masters in Holistic Science del Schumacher College (Anglaterra). Des de fa vint-i-cinc anys destaca com a pioner en el desenvolupament del nou paradigma. Podreu trobar el seu treball a Fragmenta i a Kairós, on ha publicat aquest darrer llibre.